Fou professor de matemàtiques a Rennes (1841) i Besançon (1846) i d’astronomia a la Universitat de París (1857). Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París. Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes. En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa.