D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma (1473) i a París (1474-75). Nomenat cronista oficial (1481), escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel, acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament. També deixà el Libro de los claros varones de Castilla (1486), la Crónica de D.Enrique IV (avui perduda), etc. Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat.