i segona guerra Púnica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

segona guerra Púnica

història hist
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC.

Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova (Cartagena), per compensar les pèrdues a Sicília. Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra. El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament. Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries (batalles de Trebia i Trasimè), però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics dominats pels romans. Es dirigí cap al S de la península, on tingué una altra gran victòria (Cannes), i s’establí a Càpua. Mentrestant els romans contraatacaren desembarcant a Empúries (218 aC), des d’on dominaren la costa catalana i després la del S de l’Ebre fins a Andalusia, i així tallaren el camí de terra entre Cartago i Anníbal. Liquidat el domini cartaginès a Hispània (206 aC), Escipió dirigí la guerra al territori de Cartago (204 aC), que Anníbal anà a defensar, però fou vençut (batalla de Zama, 202). Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...