Joaquim Maria Puyal i Ortiga

(Barcelona, 24 de març de 1949)

Joaquim Maria Puyal i Ortiga

© Fototeca.cat

Comunicador.

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, per la qual es doctorà en lingüística l’any 2010 i fou professor (1971-73) a la Facultat de Lletres. Es llicencià també en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

S’inicià a Ràdio Barcelona (1967-85) retransmetent partits de futbol del Futbol Club Barcelona i vetllades de boxa. Director i presentador de programes de ràdio i televisió característics pel seu rigor i professionalitat, ha estat creador de Futbol en català (Ràdio Barcelona, 1976-85) —programa que retransmeté el primer partit radiat en català, el mateix 1976—, Vostè pregunta (TVE, 1978-84), La vida en un xip (TV3, 1989-92), Vostè jutja (TV3, 1985-87), Un tomb per la vida (TV3, 1993-94), etc., programes que aconseguiren una gran acceptació popular. La seva activitat professional ha contribuït poderosament a la normalització lingüística en el camp dels mitjans de comunicació, molt especialment amb les retransmissions de futbol. Cal esmentar, per la seva popularitat, les dels partits del FC Barcelona per a Catalunya Ràdio des del 1985, on forjà un dels planters de periodistes més important de Catalunya, amb figures com Antoni Bassas, Jordi Basté, Xavier Bosch, Manel Fuentes i Mònica Terribas, entre d’altres. Des del 1997 ha centrat la seva activitat en la docència i la recerca sobre la comunicació a la Universitat de Barcelona, tot i que ha continuat radiant transmissions esportives del FC Barcelona, de les quals assolí els 2.000 partits el gener del 2013. El juliol del 2018 anuncià que posava fi a les retransmissions dels partits del FC Barcelona després de 33 anys. El gener del 2019 s’incorporà a les emissions diàries del programa El matí de Catalunya Ràdio.

Li han estat atorgats nombrosos premis: Ondas (1978, 1979 i 1986), Òmnium Cultural (1983, 1986 i 1991), Ciutat de Barcelona (1983), Creu de Sant Jordi (1997), Premi Nacional de Cultura (1997), Premi Nacional de radiodifusió de la Generalitat de Catalunya (2004), premi Ondas a la millor trajectòria o tasca professional (2004), premi Joan Fuster del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres per la defensa del català als mitjans de comunicació (2005), Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán de l’esport (2005), premi Ofici de Periodista (2006), Català de l’Any (2011) i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona al mèrit esportiu (2018). El 2009 fou nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 2019 doctor honoris causa per la UAB.

L’any 2011 publicà el llibre Aicnàlubma, conjunt de reflexions sobre mitjans de comunicació i societat, temàtica que reprengué en La realidad inversa (2011).