Documentada des del III mil·lenni aC (ceràmica i tombes), hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus (~2000 aC). Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria (s. XIX-XVIII) pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I (1815-1781), amb els regnes de Iamhad (Alep) i Mari. Habitada —sembla— pels hurrites (hurrita) a partir del 1600 aC, perdé la independència. Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III (1472 aC) d’Egipte, formà part finalment de Mitanni (1477-1380 aC). Sota els egipcis durant l’època d’Al Amarna (1379-1362), fou conquerida per l’hittita Suppiluliumaš I (~1360). Ocupada temporalment per Sethi I i per Ramsès II (1294 aC), deixà de pertànyer a l’àrea egípcia.