Es publicà mensualment, però sense regularitat i n'aparegueren vint-i-sis números; el primer número correspon al setembre de 1943, i el darrer a març-abril de 1947. Inicialment, finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom. El tiratge arribà a 1 000 exemplars en un primer moment i després a quatre mil. L’editava un grup de catalans, valencians i balears. Més política que cultural, en foren el nucli Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, com a directors, i Raimon Galí i J.M. Ametlla; es tractava d’un grup d’escriptors que anteriorment ja havien treballat junts a la redacció de la revista “Full Català”, també publicada a la ciutat de Mèxic. Defensaren uns punts programàtics: unitat dels Països Catalans en una sola nació —"Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació"—, amb un exèrcit propi, que havia de lluitar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial; fórmula confederal; règim d’igualtat social i econòmica i antinoucentisme. La revista donava un sentit, català i crític, a la tragèdia de la guerra civil. Pel que fa al seu contingut, s’hi incloïen seccions fixes dedicades a textos literaris, crítca de llibres, assaig històric i militar i un bon noticiari català de tota Amèrica (“La Gaseta de l’exili”) i també s’hi informava sobre les activitats antifranquistes a Catalunya. Reivindicaren figures com Verdaguer, Costa i Llobera, Torras i Bages o Ruyra. Polemitzaren amb Joan Oliver, Amadeu Hurtado i Rafael Tasis. Entre d’altres, hi col·laboraren Pere Calders, A. Tona i Nadalmai, Avel·lí Artís-Gener, Josep M. Miquel i Vergés, Vicenç Guarner, Pérez-Farràs, Vicenç Riera-Llorca, Bosch-Gimpera, Agustí Cabruja, Jordi Arquer, Josep Pijoan. Rebé l’adhesió de Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Joan Coromines i Pau Vila, entre altres. Desaparegué en repatriar-se la majoria dels fundadors.