Situació i presentació
S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès (la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà). Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà (Lluçanès); al s. termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs. La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda (1.171 m) al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre (1.121 m) al S, fins al peu del coll de Jovell a llevant. La riera de la Portella (o torrent de Sois) s’endinsa després al terme municipal d’Olvan i desemboca al Llobregat davant la colònia de la Plana (Avià). El límit septentrional del terme és format pel Margançol, que corre en direcció E-W també vers el Llobregat, i drenen encara el terme diversos afluents de la riera de Merlès, al sector sud-oriental.
La població és disseminada; els principals nuclis de població són la caseria de la Quar, el poble disseminat de Sant Maurici de la Quar i el veïnat de les Heures. La principal carretera del terme és la que travessa el municipi de N a s. i enllaça la C-26 de Berga a Ripoll amb la carretera de Gironella a Vic. La resta de vies són pistes o camins de trànsit difícil.
La població i l’economia
La població (quartians o quarters) ha estat sempre relativament escassa: el 1370 tenia 11 famílies (s’han de tenir en compte, però, les conseqüències de la Pesta Negra del 1348) i al segle XVIII no arribava als 200 h. Després de la xifra màxima assolida el 1857 (578 h), la decadència demogràfica fou ràpida i constant. Al llarg del segle XX aquest municipi patí un despoblament crònic, amb algun petit augment puntual (279 h el 1910, 244 h el 1930, 142 h el 1960, 43 h el 1981 i també el 1991). Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn els 70 h.
El territori, molt accidentat, és ocupat principalment per boscos, sobretot per pinedes de pi roig. El terreny forestal representa tres quartes parts de la superfície total del terme i es converteix en una de les principals riqueses de la Quar. En canvi, els conreus tradicionals de cereals que envoltaven les masies són en franca regressió a causa de l’abandonament rural que ha experimentat aquest municipi. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar la importància del bestiar porcí.
La caseria de la Quar
La caseria (61 h el 2006) de la Quar o Santa Maria de la Quar, al peu de la mola rocosa on hi ha el santuari de la Quar, ha estat considerada tradicionalment cap de terme, si bé les dependències de l’ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar.
Ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m, damunt el coll de Jovell, des d’on domina una magnífica panoràmica sobre la vall de Merlès, el Berguedà i els cims pirinencs. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom d’Illa Corre (probable llatinització de Lakorr, variant sufixal del basc lakarr “munt de grava”, que deu referir-se al penyal on s’alça). A partir del 840 hi hagué un retrocés en el poblament de tota la comarca que motivà una forta desorganització política i religiosa, i la parròquia possiblement fou abandonada. Amb la represa de Guifre el Pelós, a partir del 879, s’establiren al territori un sèrie de pagesos que passaren a estar sota la jurisdicció del representant del comte, el vicari del veí castell de la Portella. Fou llavors que l’església va ser reedificada i consagrada pel bisbe Nantigís el dia 1 de desembre del 899. Una mala lectura de l’acta de consagració (“ut veniret ad ecclesias idolorum consecrandas” per “ut veniret ad ecclesias illorum consecrandas”, error rectificat per Cebrià Baraut) havia donat peu a una sèrie d’interpretacions sobre suposats altars d’ídols pagans o sobre una possible profanació de l’església per part dels musulmans, avui dia sense cap fonament. El territori assignat a la parròquia anava des de la riera de Merlès, al riu de Borredà, fins a la serra del Mascaró, al Montsent, i els Quadres (topònim no identificable), i segurament comprenia els territoris actuals de la Portella i de Sant Maurici.
La fundació del monestir de la Portella dins la seva demarcació desplaçà l’esmentada església com a centre espiritual, i els senyors de la Portella la donaren al monestir el 1069; els monjos en tingueren cura des del segle XII. L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica (resta només algun vestigi d’aquesta construcció) i ampliat amb un campanar al segle XVI; hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent. Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior. Al costat de l’església hi ha la casa rectoral i dels ermitans. S’hi ha venerat fins a temps recents la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar (avui a l’església de Sant Maurici per motius de seguretat), de fusta i d’1,35 m d’alçària, que representa la Verge asseguda, amb l Infant al bell mig de la falda, i que és un notable exemplar dels segles XII o XIII. Esdevingué aviat centre de devoció i anà adquirint el caràcter de santuari. La creença popular que l’aigua de les piques de l’aigua beneita guaria les berrugues portà a la construcció de la propera font de les Berrugues, arranjada al segle XIX amb una capelleta i una imatge de la Mare de Déu.
La festa major de la Quar se celebra el Dilluns de Pasqua amb un aplec al santuari de la Quar.
Altres indrets del terme
Sant Maurici de la Quar
Sant Maurici de la Quar
© CIC-Moià
El poble de Sant Maurici de la Quar es troba al sector meridional del terme, a 887 m. Domina el petit nucli el cementiri, sota el qual hi ha l’església i parròquia (des del 1873) de Sant Maurici de la Quar, obra del segle XVII ampliada al segle XIX, la qual conté, com ja s’ha dit, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar. Hi ha també la rectoria, l’hostal (on es reuneix l’ajuntament) i algunes cases. La primitiva capella existia ja al segle XIV, filial de l’església de la Quar, regida per un dels monjos de la Portella. A causa de l’exclaustració (1835), passà sota la custòdia dels bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia. La festa major de Sant Maurici de la Quar se celebra el 8 de setembre.
Sant Pere de la Portella
Façana principal del monestir de la Portella
© CIC-Moià
El monestir de la Portella (abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, o de Frontanyà) s’aixeca en una àmplia fondalada al vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Portella. Es conserva, encara que molt reformada, l’església del segle XI, ampliada al segle XII; destaca l’absis ornat a l’interior i a l’exterior amb mitges columnes complementades amb un dau trapezial a manera de capitell, coronat per un fris d’arcuacions cegues o llombardes. El campanar és format per una massissa torre quadrada i la porta d’entrada, alta i estreta, s’obre al mur de ponent. Al seu costat hi ha un claustre molt rústec, de dos pisos, que sembla obra del segle XV, i que formava part del primitiu nucli monàstic. La festa del monestir de la Portella se celebra el cap de setmana més proper al 29 de juny.
El primer document on es fa esment del monestir és una donació de l’any 1003 dels senyors de la Portella, els seus protectors més importants, Doda i el seu fill Guifre. Tres anys més tard els mateixos senyors de la Portella lliuraren una bona part del terme parroquial de la Quar i altres alous a la Cerdanya, el Vallespir, etc. L’església fou consagrada l’any 1035. Tot seguit hi hagué noves donacions a Cosp, Puig-reig, Guardiolans, etc. L’any 1059, en el seu testament, Guifre, senyor de la Portella, féu importants deixes de masos, terres i drets sobre esglésies. El seu fill, Bernat Guifre, l’any 1069 lliurà l’església de la Quar. Aquesta donació fou confirmada pel bisbe d’Urgell. El monestir continuà creixent. Després d’aquesta data encara va rebre noves donacions al Berguedà i a la Cerdanya. Durant el segle XIII, però, ja començà a entrar en una època de decadència i la pesta del 1348 l’arruïnà completament (no tornà a tenir comunitat fins el 1356). L’estat d’abandonament culminà amb el saqueig del monestir el 1540 per part de bandolers, els quals mataren l’abat (la comunitat dispersada no s’aplegà de nou fins el 1548). El darrer abat comendatari, Joan de Comallonga, i els abats de presentació reial dugueren a terme una certa represa, truncada per la unió del monestir de la Portella al de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1617. La vida religiosa s’extingí el 1835, amb l’exclaustració, però encara en 1838-40 la Junta Superior Governativa de Catalunya dels carlins, a la fi de la primera guer ra Carlina, hi traslladà els estudis de la Universitat de Cervera des de Solsona (cursos 1838-39 i 1839-40).
Segurament des del començament del segle X, el representant del comte cerdà devia ser el senyor del castell de la Portella (dit de Frontanyà fins al segle XI), l’emplaçament del qual no ha estat identificat, però que molt probablement era prop del monestir de Sant Pere de la Portella. Aquest senyor, durant el segle XI, passà de ser el representant del comte (vicari) a senyor feudal. Aquests vicaris donaren origen al llinatge Portella o Saportella (el cognom apareix ja el 1085), de l’estirp del qual fou Bernat. La vídua d’aquest, Doda, i llur fill Guifre (mort el 1059), fundaren el monestir vers l’any 1000; tenien dominis també als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló. Fou una important família, vinculada a la vida política i a la cort catalanes. Bernat V es casà vers el 1256 amb Elisenda, senyora de la baronia de Lluçà, i des d’aleshores els Saportella foren senyors de la Portella i de Lluçà; simpatitzà amb lXheretgia càtara i s’enfrontà al bisbe de Vic, al qual no volgué retre homenatge pel castell de Lluçà: excomunicat el 1265 i el 1270, el 1269 fou assetjat per les forces reials a Lluçà (el castell fou destruït) i fet presoner; el castell de la Portella també fou incendiat.
La baronia de la Portella formava una extensa jurisdicció senyorial centrada per la batllia de la Quar, que comprenia a més tota la vall de la Portella (on el monestir formava una quadra o territori exempt), la parròquia de Sant Maurici de la Quar i el lloc de les Heures de la Quar; en formaven part també la batllia de Palmerola, la batllia de Castell de l’Areny, la batllia de Vilada i la batllia de Sagàs.
Les masies i les esglésies
Prop de la riera de Merlès, al sector meridional del terme, hi ha la gran masia i antic lloc de les Heures. Era un nucli de sis o set cases i tenien una capella. El conjunt presideix una sèrie de terrasses de conreus i el riu hi passa engorjat i dóna lloc a les goles de les Heures, les quals són travessades per un antic pont de dues arcades. La festa major de les Heures se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i és tradicional fer-hi un aplec.
Vista general de Can Pou al bell mig del pla de la Quar
© CIC-Moià
Altres masies importants del terme són el Vilardell, vora la riera de Merlès; el Raurell, que és una de les cases més boniques del terme i al costat de la qual hi ha una església construïda cap al 1640 amb restauracions del segle XVIII, és situada al vessant dret de la vall de Sant Maurici. El Mascaró i Corrúbies es troben al vessant dret de la vall de la Portella; Cal Moliner és a la mateixa vall, sota la Quar; la Tor és situada als peus de la carretera que va de la Quar a Sant Maurici, i les masies de Can Pou i Soldevila, al pla de la Quar.
Al N de Sant Maurici i prop del cim del serrat de Sant Isidre (1.121 m), divisòria d’aigües de les valls de la Portella i de la Riba (afluents del Llobregat) i de Sant Maurici (encarada a la riera de Merlès), hi ha la petita ermita de Sant Isidre de la Quar, on per la festa de Sant Isidre (15 de maig) se celebra una missa i es canten els goigs. Més a ponent, la serra de Sant Isidre és continuada per la de Campdeparets, al límit amb Olvan, on s’alça la gran masia de Campdeparets, encarada a migjorn, amb àmplies galeries volades i una capella dedicada a sant Josep.