i Quart de Poblet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Quart de Poblet

Municipi
Horta Oest
L’ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta de l’Oest, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
Població: 
25.499 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta. Bona part del terme és dedicada a l’agricultura. La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar; els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 (1985); les 88 ha de secà, que encara resten a la part més interior, són en procés de transformació en terreny industrial. La indústria tradicional era la ceràmica, per influència del nucli proper de Manises, però els darrers trenta anys ha esdevingut un important centre industrial, fet facilitat per la proximitat i bones comunicacions amb la ciutat de València. La població activa industrial era de 8 667 treballadors el 1980 (el 80% dels treballadors actius), i els sectors industrials són força diversificats. El principal és el metal·lúrgic (3 056 treballadors), amb una empresa important de motors i maquinària auxiliar de vaixells (Astilleros Españoles SA, amb 1 408 treballadors), i altres d’ascensors, relaminatge i fundició d’acer, matalassos de molles i somiers, envasos metàl·lics, estris de cuina, etc. Altres sectors són el de begudes i alimentació (972 operaris), materials per a la construcció (rajoles, taulellets, formigó, fibrociment, refractaris) amb 1 271 actius, el tèxtil (gèneres de punt i seda) que té 496 treballadors, el químic (plàstics, adobs i àcids), el paperer (316), i el de la fusta i moble, que amb 1 137 actius ha pres un cert increment els darrers anys. Les indústries s’han localitzat sobretot al llarg de la carretera de València a Madrid. Aquesta industrialització ha comportat un extraordinari augment demogràfic motivat per la immigració, sobretot procedent d’Andalusia i la Manxa. La vila (22 878 h agl [2006], quarters o quartenys ; 40 m alt.), a la dreta del Túria, forma gairebé conurbació amb Manises. L’església parroquial (Santa Maria) fou bastida al s. XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916. Té estació del ferrocarril de via estreta de València a Llíria. Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet. D’ací ve el nom, i la jurisdicció la tingué sempre Poblet (la carta de poblament és del 1334). Els cistercencs tenien cura de la parròquia. Dins el terme han estat trobades restes romanes (un aqüeducte). El municipi comprèn també els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.

Col·laboració: 
JEC / MABP
Llegir més...