i Quatretonda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Quatretonda

Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
Població: 
2.513 h
[2009]
Extensió: 
43 km2

S'hi localitzen pinedes (1 700 ha) i matollars (1 500 ha), mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà (el regadiu es limita a 9 ha); els principals conreus són la vinya (600 ha), dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres (300 ha) i els cereals. Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida. Hom explota les pedreres de Buixcarró. La població es manté estacionària des del principi del s. XX, amb tradicional emigració a França. La vila (2 484 h [2006], quatretondans ; 224 m alt.) és al sector més pla del terme. L’església parroquial (els Sants Joans) fou sufragània de la de Llutxent fins el 1902, que s’independitzà. Fins a l’exclaustració, n'era vicari un religiós del convent dominicà de Corpus Christi. L’edifici fou bastit a la fi del s. XVI i és d’estil renaixentista. Formà part de la baronia de Llutxent; passà als ducs de Mandas i Vilanova, i darrerament als marquesos de Dosaigües. El municipi comprèn, a més, la caseria dels Corrals i el despoblat de Rosamont.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...