i Queensland | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Queensland

Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Estat del NE d’Austràlia.
Població: 
3.339.000 h
[est 1996]
Extensió: 
1.727.200 km2

La capital és Brisbane. La costa pacífica és abrupta i té moltes illes; a l’interior s’alça la Great Dividing Range (900-1 500 m), i a l’W s’estén un vast altiplà. Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N; les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior. El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush . Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs. La canya de sucre és el conreu més important (a les planes costaneres) i assegura el 95% de la producció australiana. Altres conreus són: blat, blat de moro, melca, bananes, pinya tropical i tabac. Recursos miners abundants: estany a Herberton, coure, plom i zinc a Mount Isa amb producció de coure blister , refinat a Townsville, coure a Mount Morgan; grans dipòsits de bauxita (Weifa) i refineria d’alumini a Gladstone; urani (Mary Kathleen). Altres minerals: rútil, ilmenita i zirconi. Hi ha grans reserves de carbó a Ipswich, Callide, etc; petroli a Moonie, unit per oleoducte a Brisbane, Alton i Conloi; gas natural a Roma, unit per gasoducte a Brisbane. La indústria (fertilitzants, química, petroquímica, muntatge de vehicles a motor, locomotores dièsel, drassanes, tèxtil llanera, plàstics i pneumàtics) se centra principalment a la capital, que concentra el 47% de la població de l’estat, el qual té una densitat molt baixa (1,7 h/km 2 ). El 1606 els navegants holandesos desembarcaren a la costa nord-occidental del territori i el 1770 ho féu J.Cook a la costa oriental. El 1824 els britànics establiren una colònia penal a Moreton Bay que, clausurada el 1839, fou el nucli d’expansió pel territori. Annexat a Nova Gal·les del Sud, el 1859 constituí un territori amb administració pròpia i el 1901 passà a formar part de la Federació Australiana.

Col·laboració: 
MDV
Llegir més...