Queralt

Els Queralt (òlim Gurb)

Llinatge noble català iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.

Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt (mort en 1080/86). Fou pare de Bernat Guillem de Queralt, i aquest, de Berenguer I de Queralt (mort després del 1135), que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona. La seva neta Sibil·la de Queralt (morta el 1198) es casà (o almenys s’esposà) primer (1164) amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt (mort vers el 1227), el qual feu diverses donacions a Ripoll en reparació de greuges (1200, 1208) i vengué el castell de Queralt a Arnau de Timor (1213). Fou succeït pel seu fill Berenguer IV de Queralt (mort en 1251/55), el qual vengué Gurb al bisbe de Vic (1248), i Manlleu, que tenia pel monestir de Ripoll, al rei (1251). Amb la seva filla, Sibil·la de Queralt (morta després del 1295), muller de Ramon de Lluçà, baró de Lluçà, s’extingí el primer llinatge de Queralt, quan ja havia perdut la importància política i econòmica de què havia arribat a gaudir.