Pere de Queralt i d’Anglesola

(?, ? — Esglésies, Sardenya, 1324)

Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).

Prengué part a la campanya de Múrcia (1296). Fou procurador reial a València (1301). Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina (1304). Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí (1308). Lluità a la conquesta d’Almeria (1309). Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat (1311), del qual deixà una relació escrita. El rei li vengué Vespella en feu (1314). Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons (1320). Amb el seu fill Guillem (II) anà a la conquesta de Sardenya, on morí. Es casà amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret.