i Elías Querejeta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Elías Querejeta

cinematografia cin
Productor i guionista cinematogràfic basc.
Hernani, Guipúscoa, 27 d’octubre de 1934 — Madrid, 9 de juny de 2013

Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià (1954-58). Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista.

Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza (1965), consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena (1973) i El Sur (1983), de Víctor Erice; El desencanto (1976), de Jaime Chávarri; Pascual Duarte (1976), de Ricardo Franco; Tasio (1985), Las cartas de Alou (1990) i Historias del Kronen (1995), de Montxo Armendáriz; Familia (1996),  Barrio (1998) i Los lunes al sol (2002), de Fernando León de Aranoa; Una estación de paso (1992), El último viaje de Robert Rylands (1996),  Cuando vuelvas a mi lado (1999) i Siete mesas de billar francés (2007), de la seva filla Gracia Querejeta; La espalda del mundo (2000), de José Corcuera, i Asesinato en febrero (2001), d’E.Ortega Santillana.

Les pel·lícules que produí estigueren entre les més premiades del cinema espanyol de la postguerra, tant en certàmens estatals com internacionals.

Autor o coautor d’una vintena de guions, codirigí també els documentals A través del futbol (1962), prohibit per la censura, Asesinato en febrero (2001), Perseguidos (2004) i Al final del túnel (2011), sobre la violència al País Basc.

Fou guardonat amb el Premio Nacional de cinematografia (1986), la Medalla d'Or de l'Acadèmia del Cinema Espanyol (1998) i el premi honorífic Maria del Festival de Sitges (2009).

Llegir més...