i la Querimònia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
història hist
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats; el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua (tant per a regar com per a moure molins) i la llibertat de pescar i de caçar; l’exempció de tot dret de barra; i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia. Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria. Concedia, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc., i eren lliures de tota servitud reial, càrrega, imposició, en canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida o sester de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa). La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalanoaragonesa i àdhuc pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII (1817) i Isabel II (1846).

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...