i Miquel Querol i Gavaldà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Querol i Gavaldà

Música
música mús
Musicòleg i compositor.
Ulldecona, Montsià, 22 d’abril de 1912 — Vinaròs, Baix Maestrat, 26 d’agost de 2002

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb I.Pinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon. Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director (1969-82), i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia. Membre del Consejo Nacional de Música (1952), fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona (1957-70). Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal. Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética catalana contemporánea (1953), i obres de tema musical com La música en las obras de Cervantes (1948), El Cancionero Musical de la Casa de Medinaceli (1949-50), Romances y letras a tres voces (1956), F.Guerrero: Canciones y villanescas espirituales (1955, 1957) i Antología de villancicos y romances de los siglos XV-XVII (1962). Fou el col·laborador principal del Diccionario de la Música Labor (1954). Rebé el premi Nacional del Ministeri de Cultura (1986), la Creu de Sant Jordi (1997) i la Medalla d’Or del Conservatori del Liceu (1999), entre d’altres.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...