i Albert de Quintana i Combis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Albert de Quintana i Combis

Història    Literatura catalana    Política
història hist, ciències polítiques polít i literatura lit
Polític i escriptor.
Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 8 de novembre de 1834 — Girona, Gironès, 17 de març de 1907

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca; impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95. Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador, el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament (tingué premis els anys 1860, 1869 i 1870, en fou mantenidor el 1873 i president el 1874). Usà el pseudònim Lo cantor del Ter al diari El Conceller de Víctor Balaguer i fou inclòs a Los trobadors nous i Los trobadors moderns. La seva obra poètica, filla del romanticisme historicista i de no gaire extensió, fou recollida en part a Lectura Popular, però una altra part, com La batalla de Muret, del 1868, restà inèdita.Tingué un destacat paper en el manteniment de relacions amb els felibres de Provença (el 1868 participà en les festes a la Bisbal en honor de Mistral, formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874, el cinquè centenari de la mort de Petrarca, impulsà les Festes llatines de Montpeller i fou vocal de l’Acadèmia del Felibritge). Pòstumament es publicaren Les idees lliberals en la política espanyola (1910).

Llegir més...