La capital és Quios (24 070 h [1981]). Situada prop de la costa de l’Àsia Menor (de la qual resta separada pel canal de Quios), té conreus importants de vinya i de fruita. Colonitzada pels jonis al II mil·lenni, es mantingué independent fins al s VI aC. Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima (378 aC). Possessió romana, tingué una gran importància comercial (sobretot pels seus vins) i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen. Al s XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà a formar part de Grècia el 1912. Conserva restes arqueològiques (ceràmiques de Naucratis, escultures) i edificis artístics notables. Durant l’expedició dels catalans a Grècia, fou emprada com a base naval per Ferran d’Aunés, que hi hivernà en 1303-04. Els catalans depredaren l’illa i maltractaren els seus habitants. Posteriorment hi arribà Bernat de Rocafort, que anava a unir-se amb Ferran d’Aunés, que ja n'havia partit. Més tard Quios fou seu d’un consolat de catalans que s’hi mantingué fins a la conquesta turca, el 1566.