i Horacio Quiroga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Horacio Quiroga

literatura lit
Contista uruguaià.
Salto, 1878 — Buenos Aires, 1937

D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció. Fundador i col·laborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars; però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar (se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible). Escriví ocasionalment poesia, novel·la i teatre, però el més important són les seves col·leccions de contes: El crimen del otro (1904), Cuentos de amor, de locura y de muerte (1917), Cuentos de la selva (1918), El salvaje (1920), Anaconda (1921), El desierto (1924), La gallina degollada y otros cuentos (1925), Los desterrados (1926) i Más allá (1935).

Llegir més...