i Quito | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Quito

Església de La Compañía de Quito
© Fototeca.cat-Corel
Capital de l’Equador i de la província de Pichincha.
Població: 
1.607.734 h
[2010]

És situada a 2 800 m, a la falda E del volcà Pichincha, a la vora del riu Machangara. El creixement de la ciutat ha quintuplicat la població al llarg del s. XX, desenvolupament motivat, en part, per la construcció del ferrocarril a Guayaquil, que també impulsà la industrialització de la ciutat: productes alimentaris, químics, indústria tèxtil, joieria, ciment. És el centre polític, cultural i comercial del país. Hi passa la carretera Panamericana. Arquebisbat. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Universidad Central del Ecuador, fundada el 1769; Escuela Politécnica Nacional, el 1869, i Pontificia Universidad Católica del Ecuador, el 1946. Fundada al s. XV, fou la capital d’un regne precolombí fins que els inques l’ocuparen. El 1526 esdevingué la capital de l’imperi escindit enfront del regne de Cusco (1534), fou escenari de les guerres civils peruanes i el 1556 esdevingué capital d’una governació i audiència des del 1563. Hi residí l’aristocràcia terratinent colonial i fou alhora un mercat important i un notable centre tèxtil, cosa que provocà nombroses revoltes socials. Al s. XVII sofrí una forta davallada a causa de les pestes, però des del 1776 fou intendència amb una àmplia autonomia dins el virregnat de Nova Granada. El 1809 l’aristocràcia local s’uní als independentistes; però, reconquerida pels espanyols el 1812, no fou alliberada fins el 1822 per José de Sucre i incorporada a la Gran Colòmbia. El 1830 l’aristocràcia de Quito formà un estat independent anomenat Equador. La ciutat fou la seu dels interessos agraris i aristocràtics enfront de la burgesia liberal de Guayaquil. Entre els monuments cal destacar la catedral, del s. XVI, destruïda al s. XVIII per un terratrèmol i refeta posteriorment; San Francisco, d’artística façana i cúpula mudèjar; Santo Domingo, que té un claustre interessant, l’església de la Compañía, Santa Clara i els convents de San Agustín i de La Merced (tots dels s. XVII-XVIII) i el Palacio del Gobierno (s. XVIII).

Col·laboració: 
RJG / JMS / NCC
Llegir més...