El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné. Dirigí l’orquestra de l’òpera de París (1908-18) i el conservatori de París (1920-41). Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne (1897), de l’oratori Job (1898), de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire (1914; a Barcelona, 1922).