En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara Josep Maria de Guillén-Garcia, Royston Saint Noble, Eduard Rifà, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres. Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 (codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada). Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars; hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta (Toreski), creador del cèlebre personatge infantil Míliu. Alhora, publicà la revista Ràdio Barcelona (1924-38). El 1926 s’incorporà a Unión Radio de Madrid i durant alguns anys fou anomenada Unión Radio Barcelona. Bé que després recuperà el nom, continuà formant part d’Unión Radio, origen de la Cadena SER el 1940.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 el franquisme la rebatejà unes setmanes amb el nom de Radio España 1 i fou totalment castellanitzada. Els anys cinquanta pogué retransmetre obres de teatre en català, i el locutor Enric Casademont creà el personatge Pau Pi, a semblança del Míliu de Toreski, el qual reintroduí el català a la programació. De les emissions durant el franquisme sobresurt el butlletí setmanal Divulgació Històrica de Barcelona, del qual se n’emeteren 1.488 del 1944 al 1973, programa impulsat a iniciativa de l’aleshores director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Agustí Duran i Sanpere. Una selecció dels programes foren publicats amb el nom de Barcelona. Divulgació Històrica (14 volums, 1945-1974). El 1963 creà el programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, que emeté cançons de membres de la Nova Cançó. Després de la mort del general Franco, el 5 de setembre de 1976 Joaquim M. Puyal hi retransmeté el primer partit de futbol en català. Des del 1984 forma part del grup PRISA, accionista majoritari de la Cadena SER. El 1991 inicià les emissions per la freqüència modulada.