Apareix només en la narració del llibre de Tobies, com a enemic de l’esperit maligne (Asmodeu) i com a guaridor (el seu nom vol dir ‘Déu ha guarit’) de la ceguesa de Tobies. El seu culte com a protector de caminants i malalts es difongué sobretot al s XIX, i la seva festa, de primer el 24 d’octubre, fou traslladada al 29 de setembre.