El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta (cotó, cànem, carxofes, etc) i als cítrics. El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar. Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari. Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors. El poble (3 733 h [2006]; 13 m alt.) és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d’Oriola al s. XVII; era de la jurisdicció de la família Rocamora i esdevingué centre del marquesat de Rafal. L’església del Roser, que depenia de la parròquia del Salvador d’Oriola, fou erigida en parròquia el 1640; l’edifici actual fou bastit a partir del 1639 i restaurat després dels greus desperfectes que sofrí amb el terratrèmol del 1829.
L’església de Rafal
© Fototeca.cat