i Rafelbunyol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rafelbunyol

L’església de Rafelbunyol
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca; el terme s’allarga d’E a W en un terreny pla i al·luvial que vers l’interior s’alça suaument en els dos turons dits els Germanells (103 i 96m alt.), que s’avancen a la propera serra Calderona.
Població: 
8.067 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

És drenat per la riera de la Rambleta. L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori. El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició. El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s. XX amb aigua de pous; els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva (horta antiga i sectors pròxims al poble) i el tarongerar. Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura (magatzems de preparació de fruita). La població, que havia crescut de manera constant al llarg dels s. XIX i XX, ha rebut des del 1960 un fort contingent d’immigració procedent d’Andalusia, Castella i Múrcia. El 41% de la població activa treballa en el sector primari. El poble (6 768 h agl [2006], bunyolers ; 21 m alt.) és prop de l’antiga carretera de Barcelona a València. Hi ha estació del ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. L’església parroquial de Sant Antoni és obra del s. XVIII. Antiga alqueria islàmica, pertangué als Eixarc, als Bellvís i als marquesos de Bèlgida.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...