i Josep Francesc Ràfols i Fontanals | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Francesc Ràfols i Fontanals

arquitectura arquit, pintura pint i art art
Tractadista d’art, arquitecte i pintor.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 — Barcelona, 1965

Amb E. C. Ricart i R. Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l'Agrupació Courbet. Secretari dels Amics de l’Art Litúrgic (1923), com a arquitecte fou poc prolífic i es caracteritzà per una simplicitat clàssica (casa Méndiz, a Vilanova, 1925). Col·laborà habitualment a La Veu de Catalunya (1925-26 i 1933-36) i El Matí (1932-35). El seu llibre Arquitectura del Renacimiento Italiano (1926) influí en el brunel·leschisme de diversos arquitectes noucentistes. Publicà també Pere Blai i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934). Fou el primer biògraf de Gaudí (Antoni Gaudí, 1928) i el primer a ocupar la Càtedra Gaudí (1956) de l’Escola d’Arquitectura, on era catedràtic d’història de l’art des del 1943, i col·laborà a la revista Destino. Fou un dels primers a tractar el Modernisme català (El arte modernista catalán, 1943; Modernismo y modernistas, 1949), i publicà també l’inventari Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, 1951-54, en tres volums), la sèrie divulgativa Speculum Artis, El arte romántico en España (1954) i dues monografies sobre Ramon Casas, entre d’altres. Com a pintor, conreà un cézannisme líric i intimista.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...