Sacerdot (1873), bisbe d’Edessa (1887), arquebisbe de Bagdad (1892), fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca (1898). Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts (el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899; diversos himnes de Sant Efrem, etc) i estudis (Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929) i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac. Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir, l’associà a diverses tasques dins la seva església.