i Pere Rahola i Molinas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere Rahola i Molinas

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític català.
Roses, Alt Empordà, 1877 — Barcelona, 1956

Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques. Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor (1905), diputat per Barcelona (1914 i 1918-23) i senador (1916-18). Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats. L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid. Processat dos cops durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou absolt pel Tribunal Suprem (1925). Pel maig del 1931 fou elegit membre de la Comissió d’Acció Política de la Lliga, i des del 1933 formà part del consell de govern de la Lliga Catalana. Representà el sector més catalanista i liberal de la Lliga i defensà el reconeixement explícit del règim republicà. Fou elegit diputat per Barcelona (1931 i 1933) i ocupà una de les vicepresidències de les corts republicanes (1933-35). Fou ministre de marina amb Chapaprieta (setembre-desembre del 1935), i sense cartera amb Portela Valladares (desembre del 1935).

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...