i Frederic Rahola i Trèmols | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Frederic Rahola i Trèmols

Economia    Història    Política
Frederic Rahola i Tremols
© Fototeca.cat
economia econ, ciències polítiques polít i història hist
Economista i polític.
Cadaqués, Alt Empordà, 1858 — Cadaqués, Alt Empordà, 1919

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units (1879). Participà al Congrés Jurídic de Barcelona (1881) i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil. Després del 1881 fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón. Durant dotze anys (1890-1902) fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i fou un aferrissat proteccionista. Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la pau de París (1898) per tal d’aconseguir la conservació de la sobirania espanyola a les Filipines. Defensà, després del 1898, l’adopció de mesures radicals per tal d’evitar una crisi de sobreproducció tèxtil (nous mercats americans, reforma de les lleis aranzelàries i fiscals, creació d’un banc d’exportació, port franc de Barcelona, etc) i alhora propugnà l’obertura de nous mercats americans en altres productes de comerç. Redactà un document informe contra el pressupost del ministre Villaverde (1899). Participà activament amb Joan Sallarés, president del Foment, en les reunions dels presidents de les corporacions barcelonines i en la redacció dels seus manifests. Visità nombrosos països europeus per tal d’estudiar el desenvolupament de llur indústria tèxtil i els mitjans d’exportació. El 1901 fundà la revista hispanoamericana “Mercurio”, dedicada a la promoció del comerç amb Amèrica. L’agost del 1903, encapçalant una delegació espanyola, de la qual en formava part Josep Zulueta, viatjà a l’Amèrica del Sud, a Buenos Aires, per promoure els productes industrials catalans. Fruit de la seva missió, s’incrementà l’intercanvi de productes i també l’emigració catalana a l’Argentina. Fou diputat conservador (1896) per Vilademuls (Gironès) i ja militant dins la Lliga Regionalista, diputat per Barcelona (1905) i per Igualada (1907) i senador per Girona (1910-18). Escriví articles a la “Revista de Catalunya”, “El Trabajo Nacional”, “La Renaixença”, “La Publicidad”, etc,. Afeccionat a la literatura, participà en diferentes edicions dels Jocs Florals: el 1880, en la qual obtingué un accèssit a la Flor Natural dels jocs; el 1892, en què guanyà l’Englantina amb el poema Tramuntana ; 1915, en la qual obtingué, amb el poema Filemon i Baucis , la Flor Natural; i 1917, en què, amb La veu dels morts , aconseguí la Viola. Fou proclamat mestre en gai saber. Fundà l’Institut d’Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d’Amèrica. Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. És autor de l’apartat dedicat al comerç i a la indústria del volum Catalunya dins la Geografia General de Catalunya de Carreras i Candi, i de Relaciones comerciales entre España y América (1904), La rescisión arancelaria (1904), Sangre Nueva (1905), que fa referència a les característiques de l’emigració espanyola, Del comerç antic i modern de Tarragona (1911), El trust del capital y el sindicato obrero (1910), Presente y porvenir del comercio hispano-americano (1917), Aspectos económicos de la Gran Guerra (1917), Programa americanista de la postguerra (1919), Catecisme de ciutadania (1919) i El comercio de Cataluña con América en el siglo XVIII (1931). És autor de la poesia Nubes y celajes; Al mar latino . El 1919, fou nomenat professor de la càtedra lliure d’Estudis Americanistes, que no exercí a causa d’una malaltia, de la qual morí.

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...