Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya (les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat ). Era un antic lloc i castell ( castell de Raimat ) la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut. Vers el 1370 tenia 64 focs. La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià, fou possessió, més tard, de la pia almoina de la seu de Lleida, que tingué també la senyoria del lloc. Es despoblà durant la guerra dels Segadors. En 1715-18 foren refets el castell i l’església amb vista a un repoblament, però durant tot el s XVIII i XIX restà un terme rural, dedicat al pasturatge i agregat a Alpicat. Els nous regadius feren possible el repoblament. L’antic terme fou colonitzat per l’empresa Raventós i Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia, que cedí una part de les seves propietats als jesuïtes, els quals hi establiren una casa de formació (1953), des del 1970 col·legi de Sant Pere Claver. Avui, amb vinyes importades de Califòrnia i amb una moderna tecnologia, hom elabora vins de qualitat.
Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat