La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205. Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja. Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual (1194) l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris. Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada (1201) i assistí al setge de Constantinoble. Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós, elogi cortesà de Beatriu, filla de Bonifaci; el debat amb una dona genovesa, que li respon en aquest dialecte italià, l’estampida Kalenda maia, la melodia de la qual és conservada, un descord en sis llenguatges i una cançó de dona i una alba l’atribució de les quals li és discutida. És un trobador fàcil, elegant, capaç de desenvolupar-se amb encert en els més diversos gèneres i esquemes estròfics. Durant els s. XIV i XV fou molt conegut i imitat a Catalunya.