Fou sacerdot (1324), religiós franciscà i beguí, i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó (1326); més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc.
Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa. Seguidor del trobar clus, els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació. Escriví un Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou.