i Rajadell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rajadell

Nom antic deRiudagell
Nom antic deRiudagell
La Plaça Major i el castell de Rajadell, al Bages
© Fototeca.cat
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera de Rajadell .
Població: 
496 h
[2009]
Extensió: 
46 km2

Situació i presentació

Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra. El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió. La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada. Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de Can Torre (877 m) i pugen per la banda N al pla de Fals i a les costes que separen el terme del de Fonollosa. Pel costat de ponent, penetra entre les serres de Palomes i de la Vall i, a llevant, s’obre camí afaiçonant la vall de Monistrol entre la serra del Coll i el turó de Collbaix.

El terme comprèn, a més del poble de Rajadell, cap administratiu, el poble de Monistrolet, el veïnat de Molins, la caseria de Sant Amanç, els ravals de l’Estació i de les Casetes i la urbanització de Can Servitge. Travessen el terme, d’E a W, l’Eix Transversal i la línia del ferrocarril de Barcelona-Lleida, via Manresa.

El topònim Rajadell té diferents orígens segons els etimologistes; mentre que els documents del segle XI sembla que confirmen la hipòtesi del riu d’Agell ( Rivodagellu , en llatí) com a origen de l’enigmàtic nom, algú ha formulat la teoria que és un derivat del mot raig, amb el significat de curs d’aigua; altres el fan derivar de radiare , resplendir (l’escut més antic del poble, amb un sol resplendent, els donaria la raó), i no manca qui hi ha descobert una arrel àrab, que voldria dir, ni més ni menys, que “camp de blat”.

La població i l'economia

El 1368 hom comptava 66 focs, al principi del segle XVIII hi havia 167 h i 283 h el 1787. El 1860 la població ( rajadellencs ) era de 964 h. El 1930 s’assolí la població més important del municipi, 803 h. La despoblació posterior és conseqüència de diversos factors, com la insuficiència dels conreus i la manca d’indústries i de bones comunicacions per carretera. El 1986 hi havia 286 h i en el cens del 1991 figuraven 288 h. La població del 1996 era de 336 h i la de 2005 fou de 451 h.

El cas de Rajadell, amb les seves masies, els conreus, els establiments i l’estació ferroviària, serveix d’exemple per a veure els estralls de la fil·loxera i fer-se una idea dels anys de prosperitat anterior, deguda a l’explotació vinícola intensiva. Els conreus actuals es complementen amb una ramaderia diversificada, tot i la preponderància de l’aviram.

Pel que fa a la indústria, a Rajadell hom té constància de l’existència d’una fàbrica tèxtil que funcionà fins a l’inici de la guerra civil de 1936-39. També s’instal·là una fàbrica de galetes que es tancà amb la crisi de la dècada del 1970. Hi ha una cooperativa d’oli.

El poble de Rajadell

El poble de Rajadell (405 m; 2739 h el 2006), sorgit a redós del castell i de la parròquia i desenvolupat al segle XIX, ha esdevingut pràcticament un poble d’estiueig o de segona residència de caps de setmana. El castell és una massissa construcció gòtica situada al cim d’un turó a la dreta de la riera de Rajadell. L’església parroquial, dedicada als màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria, és documentada des del segle XII. El temple actual és de la segona meitat del segle XVII, però conserva les obres de reconstrucció efectuades més de cent anys abans, com la capella del Roser, beneïda el 1595.

Mas de Cal Bacardit, Rajadell
© C.I.C - Moià

Pel que fa a la vida cultural, cal destacar el Museu de Rajadell, situat a l’edifici de la rectoria, que conté peces etnogràfiques, a més d’una exposició permanent de quadres, i la biblioteca municipal.La festa de Sant Sebastià se celebra el tercer diumenge de gener, i és tradicional dansar el ballet de Déu, el ball de la coca i el ball de bastons; després de la missa d’ofici es reparteixen panets beneïts. El tercer diumenge de novembre és la festa de Sant Iscle i Santa Victòria.

Altres indrets del terme

Entre els altres indrets del terme cal citar el poble de Monistrolet , la urbanització de Can Servitge , la caseria de Sant Amanç , el barri de l’Estació , el barri de les Casetes i uns quants masos d’arrels prou antigues, com són el de Centelles, el Puig, Miralles, Coll de Novelles, Carcoler, el Noguer, Malloles o Braquets i Parcerisses, entre d’altres. Cal destacar, també, l’antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell il’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles . Altres esglésies són la de Sant Salvador de Vallformosa. Dalt del pla de Cirera, capçalera de la serra del Coll, al mig del municipi, hi ha l’església de Sant Miquel de Maçana, vora el mas de Can Maçana, nom sobreposat al primitiu de mas de Cirera. És un petit temple del 1632 que substituí una construcció anterior, del final de l’època romànica.

Altres esglesioles rurals d’aquest municipi són les de Sant Salvador de Valldòria (o Vallòria), restaurada al segle XVII, i Santa Magdalena de l’Oliver, de la mateixa època, a les quals hom ha d’afegir l’elegant capella del mas de Noguera, del 1922, obra de l’arquitecte Marcel·lí Coquillat.

Finalment, hom no pot deixar d’esmentar l’església de Sant Pere, de la situació de la qual ningú no sap donar raó, tot i que és prou documentada als segles medievals.

La història

El castell de Rajadell i el seu terme són documentats des del 1063. Al segle XII apareix ja la família Rajadell, que en tingué la senyoria fins que, a la primera meitat del segle XVI, fou adquirida en pública subhasta per Francesc de Cruïlles. Dels Cruïlles, per successió familiar, passà als Aimeric i, d’aquests, als Pignatelli. L’última representant fou Francesca Paulina (princesa de Belmonte i marquesa de Sant Vicenç i d’Argençola), la qual, a la fi del segle XIX, vengué els castells de Rajadell i de Monistrolet a diferents particulars, avantpassats de llurs actuals propietaris.

Com a testimoni excepcional de l’antiguitat del poblament de la vall de Rajadell, al Museu Episcopal de Vic es conserva una làpida romana, amb inscripció funerària, dels segles II o III, trobada vora el Molí de Sant Amanç.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...