Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània (1544-1608), príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory. El seu fill Jordi II de Transsilvània (1593-1648), príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz (1645), el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània. El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill Segimon Rákóczy (mort el 1652) com a rei de Polònia. L’altre fill, Jordi III de Transsilvània (1621-60), el succeí com a príncep el 1648 i intentà, amb l’ajuda de Suècia, d’apoderar-se del tron de Polònia (1656), però fou derrotat pels polonesos i deposat pels turcs (1657), si bé fou restablert el 1658. El seu fill Francesc Rákóczy (1645-76) no pogué reprendre el tron de Transsilvània i prengué part en la conjura antiaustríaca del comte F. Wesselényi i es casà, el 1666, amb Ilona Zrínyi, filla del ban de Croàcia, de qui nasqué Francesc II de Transsilvània (1676-1735), que fou nomenat (1697) príncep del Sacre Imperi. Detingut pels austríacs en la guerra de Successió a la corona espanyola (1701), aconseguí de fugir a Polònia i es posà al capdavant de la revolta dels pagesos hongaresos per la independència i en contra de l’absolutisme de Leopold I (1703), que durà vuit anys. Elegit (1704) príncep de Transsilvània i (1705) cap de la Confederació Hongaresa, el 1707 proclamà la independència d’Hongria, comptant amb l’aliança de França i Rússia, però perdé l’adhesió de la noblesa per les seves promeses d’alliberament dels serfs i fou derrotat per l’exèrcit austríac a Trenčín (1708). Després de residir a Polònia i França, se n'anà a Constantinoble, on intentà d’interessar el soldà turc en contra d’Àustria. Morí a l’exili. Per la seva gesta esdevingué heroi nacional magiar. El seu fill Josep I de Transsilvània (1700-38) fou reconegut príncep, el 1737, pel soldà turc.
Francesc Rákóczy en un retrat d’Adám Mányoki (1710)
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).