Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru. Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom. També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals. En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat. Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física.