Rāmānanda

(?, aprox. 1360 — ?, aprox. 1470)

Fundador dels rāmānandīs, secta religiosa de l’Índia, que adoren Rāma com a déu suprem.

Antic deixeble de Rāmānuja, se'n separà amb dotze deixebles. El nou ensenyament, gairebé idèntic al de Rāmānuja, es caracteritzà, sobretot, per l’obertura a tothom, sense distinció de castes, fins i tot de no hindús.