La seva redacció definitiva és del segle II. L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari (kāvya). Amb el Mahābhārata, formen part de la tradició (smirti) i gaudeixen d’autoritat religiosa. La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma. Fou traduït al català per C&A&Jordana (Barcelona, 1932).