Baró d’Herbers. Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet. Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana. En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó (novembre del 1833). El governador de Tortosa, Manuel Bretón, es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà (9 de desembre). Ram de Viu s’internà a Aragó i, derrotat a Calanda, fugí deixant la muller i els fills en mans dels liberals. Capturat a Manzanera (Conca), fou jutjat i afusellat. El pretendent carlí el féu gran d’Espanya a títol pòstum. El seu fill Vicente Ram de Viu y Novarro de Aragón (València ? — ?), indultat per la reina Maria Cristina, s’uní novament als carlins; cooperà amb Cabrera i s’exilià amb ell el 1840.