i Jean-Philippe Rameau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean-Philippe Rameau

música mús
Compositor francès.
Dijon, 25 de setembre de 1683 — París, 12 de setembre de 1764

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia. Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels (1722), que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern. El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue. Protegit per A.de La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim. Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però amb una orquestració més rica: Hippolyte et Aricie (1733), Castor et Pollux (1737) i les òperes ballet Les Indes galantes (1735) i Platée (1745). Amb l’òpera Zoroastre (1749) s’apartà del camí de Lulli, però amb tot, quan es desencadenà la Querelle des Bouffons, fou considerat el capdavanter de l’escola musical francesa tradicional. Deixà també Pièces de clavecin en concerts (1741), obres per a clavecí, cantates i un gran nombre d’obres teòriques.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...