i Ramir II de Lleó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramir II de Lleó

història hist
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
?, ? — Lleó, 951

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès (926-930) amb prerrogatives quasi règies. La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns: expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934. Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas (939) sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III. Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes (repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca). Els darrers anys de regnat no pogué evitar que la independència castellana fos un fet sota la direcció del comte Ferran González, però encara el 950 féu una expedició de saqueig per la vall del Tajo (950) i derrotà els sarraïns a Talavera. D’un primer matrimoni amb Teresa, dita Florentina, tingué el futur Ordoni III, i d’un segon amb Urraca de Pamplona nasqué el futur Sanç I.

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...