Es llicencià en medicina a Barcelona (1951) i s’especialitzà en pediatria. Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica. Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), així com de les revistes Delta. Quaderns d’Orientació Familiar (1961) i Cavall Fort (1961); també fou un dels principals impulsors de la col·lecció “Monografies Mèdiques”. És coautor dels llibres: El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l’“Humanae vitae” (1968) i el Vocabulari mèdic (1974). També publicà els llibres Vocabulari de la prescripció, els mots i les locucions d’una recepta (1991, amb Oriol Casassas) i Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993), i dirigí l’obra Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: gairebé un segle (1996), a més de nombrosos articles. Fou, a més, coordinador del Diccionari enciclopèdic de medicina, d’Enciclopèdia Catalana, juntament amb Eduard Llauradó i Màrius Foz. Fou membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitat de la qual fou president en successió de Gonçal Lloveras, del 1995 al 2002, i succeït, al seu torn, per Josep Antoni Bombí. L’any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.