i Joaquim Ramis i Coris | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Ramis i Coris

Medicina
història de la medicina hist med
Metge.
Barcelona, 1928

Es llicencià en medicina a Barcelona (1951) i s’especialitzà en pediatria. Ha estudiat especialment problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica. Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), així com de les revistes Delta. Quaderns d’Orientació Familiar (1961) i Cavall Fort (1961); també ha estat un dels principals impulsors de la col·lecció “Monografies Mèdiques”. És coautor dels llibres: El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l’"Humanae vitae " (1968) i el Vocabulari mèdic (1974). També ha publicat el llibre Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993) i ha dirigit l’obra Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: gairebé un segle (1996), a més de nombrosos articles. Fou a més, coordinador del Diccionari Enciclopèdic , d’Enciclopèdia Catalana, juntament amb Eduard Llauradó i Màrius Foz. És membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitat de la qual fou president en successió de Gonçal Lloveras, del 1995 al 2002, i succeït, al seu torn, per Josep Antoni Bombí.

Llegir més...