De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista. Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad (1814) i els Evangelis (1820). Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues (1832).