i Ramon II de Pallars-Ribagorça | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon II de Pallars-Ribagorça

SinònimRamon II de Ribagorça
SinònimRamon II de Ribagorça
història hist
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
?, ? — ?, 920

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa. La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà; per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell (després del 888). Un intent de compra de la ciutat de Saragossa (884) al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz. En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes contra el comtat: la del 904, en què el senyor de Lleida Llop ibn Muḥammad saquejà terres pallareses prenent els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, i la del 908, en la qual Muḥammad al-Ṭawīl d’Osca ocupà la regió central de Ribagorça (Roda, Montpedrós). Durant la incursió del 904 fou capturat el seu fill, Isarn, que estigué pres a Tudela catorze anys. És probable que Ramon II participés en el cop d’estat que el 905 entronitzà a Pamplona la dinastia Ximena amb el seu nebot Sanç I Garcès. L’any 920 els habitants de la vila de Baén li feren donació de llurs alous. Estiguè casat amb Ginigenta, filla d’Asnar Dató, i en segones noces (~904) amb una dona de la família Banū Qasī, filla de Mutarrif ibn Llop; tingué cinc fills: Unifred (dit Bernat), Miró, Llop, Isarn i Ató.

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...