i Ramon IV de Tolosa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon IV de Tolosa

Ramon IV de Sant Gèli
Ramon IV de Sant Gèli
història hist
Comte de Tolosa (1088-96), fill de Ponç III i d’Almodis de la Marca.
?, aprox. 1045 — Mont Pelegrí, Trípoli, 1105

Rebé de la seva mare el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici. Des del 1066 era comte de Roergue, de Nimes i de Narbona. Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem V. Es casà amb una cosina germana seva, Eldearda (morta abans del 1089), filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li dugué en dot drets sobre la meitat d’aquest comtat. Havent estat separat d’aquesta per parentesc, es casà amb Mafalda de Sicília el 1080, i després amb Elvira, filla natural d’Alfons VI de Castella-Lleó, el 1094. El 1095 prengué la creu abans que ningú i participà en la primera croada del 1096, després de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. En fou una de les figures més destacades i d’intenció més noble. Intervingué en les preses de Laodicea, Antioquia i Jerusalem i en la batalla d’Ascaló. Perdé un ull en la lluita. Declinà la corona del regne de Jerusalem que li fou oferta. Disgustat amb els caps de la croada, residí més d’un any a Constantinoble (1100-01). A continuació tornà a lluitar contra els turcs, però fou derrotat i tornà a Constantinoble. El 1102 s’embarcà vers Síria, però fou fet presoner per Tancred de Tars de Cílicia. Havent estat posat en llibertat, prengué Tortosa de Síria i assetjà Trípoli. Morí al castell de Mont Pelegrí, que havia fet bastir, prop de Trípoli. Abans del seu traspàs donà Arques, Giblet i Tortosa de Síria al seu nebot valencià el comte Guillem II de Cerdanya, que havia lluitat llargament al seu costat.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...