i Ramon VII de Tolosa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon VII de Tolosa

Sobrenom amb el qual és conegutel Jove
Història
Sobrenom amb el qual és conegutel Jove
història hist
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
?, 1197 — Millau, 1249

Havia col·laborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort. El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó. El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets. En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic; Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa. Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva situació i continuar la guerra, fins que el 1229 arribà a un tractat amb Lluís IX de França pel qual perdia una gran part dels seus dominis (excepte Tolosa, l’Agenès, el Roergue, part de l’Albigès i el Carcí) i casava la seva filla Joana amb Alfons, germà del rei de França. Vers la fi de setembre Ramon (que havia estat pres al Louvre durant sis setmanes) tornà a Tolosa i hagué d’acceptar la creació d’una inquisició que actuà contra els heretges i que, confiada als dominicans (1233), fou tan rigorosa que els inquisidors foren expulsats de Tolosa i altres ciutats. El 1234 el papa Gregori IX li retornà el marquesat de Provença. El 1235 fou objecte de diverses sentències d’excomunicació per part de l’arquebisbe de Narbona, dels inquisidors i dels comissaris papals i en fou absolt (1238) per Gregori IX, el qual el dispensà també d’un viatge a ultramar. Intentà ocupar Provença contra Ramon Berenguer V, però la intervenció de França l’obligà a retirar-se. Després, sota els auspicis de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’acord amb Ramon Berenguer V de Provença, projectà el seu matrimoni amb la filla d’aquest, Sança, després de repudiar la seva muller Sança d’Aragó, tia de Jaume I, de qui feia temps que estava separat (1241). El matrimoni, pactat el 1241, fou desfet. Durant el 1242 Ramon VII lluità contra el rei de França, aliat al d’Anglaterra i al comte de la Marca. Tot i les seves victòries i la presa de Narbona, la derrota dels anglesos l’obligà a una pau amb França (1243). El mateix any anà a Itàlia, s’hi entrevistà amb l’emperador Frederic II i obtingué del papa Innocenci IV l’absolució de les sentències que l’afectaven. El 1244 tornà als seus estats, i l’any següent al concili de Lió obtingué l’anul·lació del seu compromís de matrimoni amb Margarida de la Marca. Aspirà llavors al casament amb Beatriu, filla i hereva de Ramon Berenguer V de Provença, però no ho aconseguí. El 1246 féu un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia. En tornar d’acomiadar la seva filla Joana, que sortia d’Aigüesmortes com a participant en la croada contra Egipte, se sentí malalt i féu testament (1249), en el qual instituïa aquella filla com a hereva universal. Fou enterrat al cor de l’abadia de Fontevrault. Ha d’ésser considerat fundador de la Universitat de Tolosa.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...