i Santiago Ramón y Cajal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
histologia histol
Històleg aragonès.
Petilla de Aragón, 1 de maig de 1852 — Madrid, 17 d’octubre de 1934

Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba (1874), en plena revolta contra la metròpolis. En examinar-se de doctorat a Madrid (1877), tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic. Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València (1883), i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca fonamental d’investigació, aplicant el mètode de Golgi a l’exploració microscòpica del sistema nerviós. Assistí al Congrés Anatòmic de Berlín de l’any 1889 i conegué els savis més destacats de la seva especialitat. El 1892 guanyà les oposicions a la càtedra d’histologia de Madrid. Després de llargues investigacions, començà a defensar la teoria de la transmissió de l’impuls nerviós per contigüitat entre cèl·lules independents ( teoria de la neurona ), formulada finalment a la gran obra Textura del sistema nervioso del hombre y los vertebrados , publicada en fascicles del 1899 al 1904 i molt ampliada en una versió francesa posterior (1911). Creador de la important escola histològica de Madrid, honorat per innombrables institucions científiques estrangeres, assolí la glòria mundial gràcies a la concessió del premi Nobel de medicina, l’any 1906, compartit amb C.Golgi. A més d’excel·lents manuals didàctics de la seva especialitat, escriví llibres d’assaig i de pura creació literària — Los tónicos de la voluntad, Charlas de café, Cuentos de vacaciones, etc— i àgils articles de periòdic que signava amb el pseudònim de Doctor Bacteria.

Col·laboració: 
JTC
Llegir més...