Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor. Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà. Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I. Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus estats sota determinades condicions. Després del 1162 estigué dos anys a Catalunya tutelant el rei Alfons I, cosí germà seu. Poc després hagué de lluitar contra el vescomte de Niça, que volia fer-se independent, i fou mort en el setge vers la fi del març del 1166, deixant una filla molt jove, de nom Dolça.