Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró (Alacant) en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici. Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró (1955), Carlos Arniches (1967 Premio Nacional de biografía) i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante (1965), Literatura alicantina. 1839-1939 (1966, premi Azorín 1965), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), De Albiñana a Monsonis (1981), Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994), etc.
Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’"alicantinidad" (contrària a la unitat del País Valencià i, més encara, dels Països Catalans), protagonitzà atacs anticatalanistes des dels mitjans de comunicació. Després del franquisme creà un partit alacantí d’àmbit provincial, però en no aconseguir representació s’uní a Unió Valenciana, partit pel qual fou diputat a Corts del 1982 al 1983, any en què també es retirà de la política.
Rebé un gran nombre de distincions institucionals d’àmbit provincial, de la ciutat d’Alacant i de l’àmbit estatal, entre les quals cal citar la Creu de l’Orde d’Alfons X el Savi i fou membre de la Real Academia de la Historia (1966) i de la Real Academia Española (1968).