Ordenat de sacerdot (1866) i doctor en dret civil i canònic (1870), passà directament a la cúria. A la nunciatura de Madrid fou conseller (1875-77) i nunci (1882-87). Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII (1887-1903) cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional; afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903.