Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham (1940-50) i a Cambridge (1950-52). Bisbe de Durham (1952-56) i de York (1956-61), fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra (1961), càrrec que renuncià el 1974. Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies (1961-68), visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou (1962) i Pau VI a Roma (1966), primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i col·loquis amb teòlegs i pastors de diverses confessions. Com a teòleg és autor de The Resurrection of Christ (1944), Introducing the Christian Faith (1961), Sacred and Secular (1965) i The Future of the Christian Church (1971).
A. M. Ramsey, arquebisbe de Canterbury
© The Ramsey Society
Eclesiàstic anglicà anglès.