A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup. Féu pintura decorativa i de cavallet: El Crist i el Buda (col·l particular), ambdós del 1890; cartons per a tapissos: Dones en blanc (1895, Musée National d’Art Moderne, París); il·lustració a la Revue Blanche i ceràmica. Tècnicament la seva obra és sintetista. Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra. Fundà l’Académie Ranson (1908), on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís.